Nikkor 200-400 f/4 AF-S VR: Top Class

Després de la Red Bull de Budapest i de la Copa Triangular a Jaca vaig començar a rumiar en un nou objectiu per a complementar els petits inconvenients que presenta el Nikkor 80-400 VR. En aquests actes es mous en un rang focal que oscil·la entre els 250mm. i els 400mm. Bé, en realitat a vegades es va més enllà dels 400mm. i per tant calia també valorar la practicitat de poder usar un teleconvertidor amb certes garanties de qualitat.

Si bé el Nikkor 80-400 VR ofereix una qualitat més que acceptable, resulta una mica lent d'enfocament (punt important en acrobàcies), i no tolera mássa bé l'ús de teleconvertidor. Vaja, que si a 400mm ja resulta lent en condicions normal, al posar-li un TC de 1,4x arribar a ser mortalment lent, apart de que la qualitat s'en ressent.

Una de les opcions era adquirir un Nikkor 400mm f/2.8, però deixant de banda que ja s'escapava una mica del pressupost i que és un petit "monstre", trobava en aquest rang focal una manca de flexibilitat per a festivals que si m'oferia un zoom, tot i que fos a compte de perdre una mica de qualitat. Per tant, la única opció que quedava era la del Nikkor 200-400 f/4. Mai n'havia vist cap "en directe", i encara avui apart del meu, no n'he vist cap altre.

Abans d'embarcar-me en la compra d'aquest giny, comprable a plantejar-se comprar una moto, vaig fer una certa recerca cercant opinions. Sorprenentment no vaig trobar gaire cosa, tot i que tot allò que vaig trobar indicava que era una óptica de qualitat extraordinària, un dels millors vidres fabricats per Nikon. Finalment em vaig decidir i en vaig encarregar una unitat.

Va arribar perfectament embalat en una enorme caixa de cartró. Quan obrim la caixa ens trobem l'estoig...o més ben dit la motxilla per a portar-lo. La motxilla resulta còmoda de carregar i protegeix perfectament l'objectiu.

Un no pot esperar gaire a treu-re'l de l'estoig i sospesar-lo. Són aproximadament 3.5 kilos de pes.

La construcció és robusta i magnífica. El tacte és impressionant, metall per tot arreu. Totes les juntes estan obturades amb goma (frontal, filtre i montura), per evitar l'entrada de pols o humitat a l'interior. Cal tenir present que un cop acoblat a la nostra càmera hem de pensar sempre en que la subjecció del conjunt s'ha de fer agafant la òptica, sota el risc de deformar l'anell de la montura de la càmera si ho fem a l'inrevés.

El "quadre de comandament" de l'objectiu és espectacular, trobarem interruptors per a gairebé tot: la sel·lecció del mode d'estabilització d'imatge i el seu funcionament, el bloqueig de focal i, fins i tot té una opció per a memoritzar un punt d'enfocament en concret, que dit de pas no ho trobo massa útil, però bé, algú altre pot trobar-ho interessant.

L'anell per a maniobrar el zoom té un tacte molt agradable, ni massa dur ni massa suau. Just l'adequat per a "maniobrar-lo". Les dimensions d'aquest són suficients per a posar-hi tota la mà a sobre i poder-lo girar mentre l'aguantem a pes. Sí, es pot aguantar a pes. Està just en el límit però es pot fer, i gràcies a l'estabilitzador encara es pot fer amb més tranquilitat. No dic que sigui còmode fer-ho, però podrem prescindir del trípode si cal.

El parasol està fabricat amb fibra de carboni i es subjectar mitjançant un petit cargol que no ratlla el cos de l'objectiu. L'òptica final està protegida per un vidre anomenat "menisc", que ve a ser un simple vidre protector. Es possible treure'l (hi ha un funda específica), però no ho recomanaria pas.

Respecte el funcionament, simplement impecable. L'enfocament és ràpid, precís i silenciós, i la qualitat obtinguda està en el nivell esperat al cost de l'òptica. Un objectiu molt interessant per a fotografia aeronàutica, d'esports o d'ocells. El cost és evidentment alt, però si es vol fer un pas més enllà respecte a un 80-400, aquest objectiu representa una magnífica opció.