
Sant Adrià aerial view.
Aquest mes, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besós obrirà una consulta popular per a decidir el futur de les tres xemeneis. Tres unitats de 350 megavats de les quals només en funcionen dues.
Des d'aquí el meu grà de sorra per a salvar-les. Si a Nova York hi pot haver una tèrmica al costat de l'ONU, i a Londres la central de Battersea és una icona que apareix a les postals, no veig per què no podem mantenir també aquesta icona històrica.
La central tèrmica de Sant Adrià és una mostra encara vivent del nostre passat industrial no gaire llunyà. Hem d'aprendre a viure el nostre futur sense destruïr i oblidar allò que ha estat el nostre passat. Podem integrar perfectament aquestes tres enormes torres en un bonic parc marítim, obviant només els edificis auxiliars. O anem més enllà, convertim aquestes xemeneies en un gran equipament, ja sigui un museu de l'energia o una galeria d'art, com es va fer a Londres amb la Tate. Salvar les xemeneies serà potser també una salvaguarda de l'especulació en aquella zona.
Si hem considerat les xemeneies del nostre passat industrial, a Barcelona, Sabadel o Terrassa, prou importants per a ser conservades per llei, per què no fem el mateix amb aquestes?...d'aquí 50 o 100 anys la gent podrà mirar-les i dir: "d'aquí s'alimentà el futur de Barcelona, Sant Adrià, Badalona, etc...".

0 comentaris:
Publica un comentari