Deu ser la crisis...

Aquest passat cap de setmana em va venir el "gusanillo" de sortir una estona a cremar un rodet de format mig amb la meva Mamiya per Sant Andreu. Pel "Mercadal" per a ser més exacte.

Un dels problemes de treballar amb format mig és el revelat. Per descomptat res dels habituals minilabs a on, suposant que el puguin revelar, tot el tren de revelat del minilab està completament viciat per l'habitual 35mm, i ens deixarà el nostre enorme negatiu en unes condicions lamentables. D'altra banda, els pocs laboratoris professionals que queden a Barcelona acostumen a cobrar unes quantitats no astronòmiques però sí una mica immorals per a la qualitat de servei que ofereixen. Nomès hi ha una petita excepció: Fotoprix. Quan treballava amb negatiu acostumava a fugir de Fotoprix com la pesta. Les seves dots per a ratllar els negatius eren simplement insuperables. Ara, amb els negatius de format mig havia trobat que ho feien realment bé (relació qualitat preu, insuperable). Fins avui.

D'entrada em trobo que tot i haver deixat un generós troç de pel·licula sense exposar per a que hi poguèssin adherir el leader del carro de revelat i/o evitèssin vel·larme el primer fotograma, l'operador no ha pensat en res més que en retallar-lo perfectament arrán del fotograma número "1" i ficar-hi l'adhesiu d'arrossegament a sobre. Senzillament imperdonable. I la segona ja ha estat l'empaquetat dels negatius. Fins ara havien vingut enfundats en plàstic i en una capseta. Avui simplement en un sobre de paper i "a l'aire".

Deu ser cosa de la crisis i la necessitat d'estalviar, però una cosa és oferir un servei econòmic i l'altra és treballar malament i amb possibilitats de danyar un treball de valor incalculable. Fotoprix segueix sense aprendre. Per desgràcia, la majoria de laboratoris professionals, funcionen igual o pitjor.