Obscuritat elèctrica

D'aquí 5 dies el mercat elèctric espanyol farà un tomb que ens afectarà d'una forma o altra a tots els ciutadans: la fi del mercat regulat.
Els abonats hauran d'escollir si volen fer el salt al mercat tarifari lliure o si prefereixen acollir-se a una estranya tarifa regulada, anomenada TUR, que probablement acabarà sent més cara que la del mercat lliure. Altres clients, aquells que ténen (tenim) més de 10 kW de potència contractada no tenim elecció, hem d'anar al mercat lliure sí o sí. En definitiva, i en tots els casos, l'elecció d'una empresa comercialitzadora d'entre tot el grapat de gairebé 30 que existeixen.

Però el procés no es tan senzill com podria semblar. D'entrada, avui 25 de juny s'ha realitzat la subhasta de l'energia, fet imprescindible per a calcular la "TUR". Però a més, el Gobierno ja diu que fins el dia 29 no la publicarà. I tot això quan el dia 1 s'ha de realitzar el canvi. Això comporta que les comercialitzadores tampoc facin públiques les seves ofertes, i al final, el client, totalment desconcertat s'enfonsa en la desesperació primer, i en la indignació després. En la sensació de que tot és una gran presa de pél.

El camí d'haver d'anar obligatòriament al mercat lliure és tota una experiència. D'entrada és asseure's amb el full de totes les comercialitzadores i fer una primera tria. D'entrada, i per motius pràctics excloc les de fora de Catalunya i les massa petites. També deixo de banda les més grans, a l'espera de veure qué fan. Així que primer em poso en contacte amb "NEXUS" i "Factor Energia". Una m'ofereix un 2'5% de descompte i l'altra un 2%. Cap d'elles em manté però la tarifa de discriminació horària (tarifa nocturna), un fet que em sembla insòlit. Per tant descartades. A l'espera estic d'un darrer cartutx amb Estabanell Energia...
Així que d'entrada trobo que si vull mantenir la meva "tarifa horària" només localitzo dues ofertes, una d'Iberdrola amb un 12% de descompte sobre la tarifa vall però amb uns serveis opcionals que no veig clars, o ENDESA que m'ofereix un 7% de descompte en hora punta. Al menys sí hi ha una cosa positiva, els grans consumidors (dintre del nostre rang), tenim majors descomptes. Si la meva àvia gastant 40 kW/h al mes té un 2% de descompte, jo gastant-ne mes de 400 kW/h ja tinc dret a un 7% o un 12%.

Però després de mirar, remirar, calcular i donar voltes, acabo arribant a la conclusió de que la liberalització del mercat elèctric no passa d'una minúscula guerra de descomptes a on quan has fet números, tot acaba resultant al mateix preu sigui quina sigui l'elecció. La filosofia del mercat lliure elèctric no hauria d'estar pas encarada a aquesta pseudoliberalització sinó a ofertes i pactes sobre el preu del kilovat/hora. A la negociació segons consum "jo gasto 6.000 kW/h a l'any, a quin preu em deixa el kilovat?". Més a un estil de les companyies de telèfonia mòbil a on pots conèixer (que també és molt dir) el preu per minut segons l'hora, els descomptes i els bonus per consum, i no pas dir-me que m'aplicarà un 2% de descompte sobre unes tarifes que ni tan sols conec, i encara pitjor, que sembla que tampoc ells conèixen.

Eficiència

Massa dies sense escriure...avui Sant Joan, dia festiu, sense previsió de sortir de casa...això vol dir que em tocarà donar corda al rellotge si no vull trobar-lo aturat demà al matí!

Un exemple de "cal millorar":

Cas: Ajuntament de Barcelona

Ara fa unes dies vaig anar a presentar al Districte de Sant Andreu una queixa per l'excés de soroll que genera un equip de refrigeració d'una botiga. Per presentar aquesta denúncia podia emprar el típic full còpia d'instància de l'Ajuntament o usar el seu sistema on-line del que crec que n'he sentit a parlar en algun plenari. Per comoditat vaig preferir usar el sistema on-line a través de la web municipal. D'entrada la idea està bé, omples la teva petició en unes caselles -incapaces de justificar el text de forma correcta- i obtens un document PDF que un cop imprés esdevé en dues còpies de la teva petició en format oficial de l'Ajuntament, escut inclós, i un número de referència d'internet. Primera incomoditat: cal portar presencialment el document a registrar. No es refien de la veracitat de la teva petició?...tampoc a l'hora de registrar-lo ningú et demana que t'identifiquis...
Quaranta minuts van caldre per a que algú m'atengués per senzillament registrar un document. Vaig constatar que un acte més laboriós com empadronar-se té total prioritat davant la senzillesa de registrar un document. Finalment, un cop assegut a la taula del funcionari, veig que aquest comença a escriure més del normal al seu ordinador. Li pregunto amb cara de sorprés: "que ho està rescrivint tot?". I amb tota la normalitat em diu "pensi que aquest paper es podria perdre". Sí, es clar que es podria perdre, per això s'en fan dues còpies, per a que jo pugui reclamar i demostrar-ne la presentació. Però en realitat allò que em sorprenia era la antiguitat de tot el procés. Res ha canviat, només hem passat del Seat Ibiza del 92 al Seat Ibiza del 2008. Del paper còpia escrit a mà, als dos fulls impresos a casa.
¿No hagués estat molt més simple, senzill i eficient que aquell PDF que havia obtingut abans, quedés enmagatzemat al servidor de l'Ajuntament, i es validés al presentar el meu document davant el funcionari, el qual només hagués de limitar-se a passar-lo pel lector de codi de barres i posar una etiqueta com a "presentat"?...hi ha coses que de veritat, no les entenc...

Honolulu

Al Premier Club de Hawaiian Airlines, a punt de dir adeu a Oahu/Honolulu. Hasn estat 5 dies magnífics. Crec que es podrien dir que han estat les primeres "vacances de veritat", aquelles en les que realment no fas res: del llit a la platja, de la platja a la tumbona de la terrassa, migidiada, passeig per Waikiki, remullada de peus nocturna i cap al llit novament. Sorprés  per aquesta inactivitat impròpia en mi. Però ha estat magnífic. L'aigua tèbia de la platja, les hores de lectura, caminar sobre la sorra al vespre i adormir-me amb el so de les onades. També memorable la volta en cotxe per l'illa, per descobrir escarpades costes volcàniques i grans extensions de verdes plantacions de canya de sucre o pinyes. I com no, platges paradisíaques de les que mai voldries marxar. Menys bucòliques però igual d'interessants per a mi: les enormes instal·lacions d'enllaços per satèl·lit, el camp d'antennes de l'annex de Pearl Harbour, la pròpia badía de Pearl Harbour i els seus avions de combat fent vols d'entrenament. 

En definitiva, una preciosa visita a un destí envejable. Un d'aquells llocs que cal venir, al menys, un cop a la vida.

San Diego (III)

Aeroport de San Diego -Lindberg. Just davant meu un 757 de Continental comença el pushback, camí de Newark probablement. Ara fa una estona he vist com arrossegaven el 767 de Hawaiian Airlines que m'ha de portar a Honolulu.

La Red Bull de San Diego ha arribat a la seva fi amb la inesperada victòria de Nicolas Ivanoff, després d'un bird strike que patí Hannes Arch, el qual li provocà un forat al fuselatge i la pèrdua de la carrera.

Per la meva part, ja he agafat un cert nivell de bronzo després d'estar fent fotos tot el dia a Coronado, a on he tingut el plaer de compartir un espai amb altres fotògrafs locals ben cordials. 

Després de la cursa, i aprofitant que tot el dipòsit de benzina del meu cotxe estava pagat, vaig aprofitar per anar a generar una mica de CO2. Vaig acostar-me fins a "La Jolla". Una preciosa població costera, amb els seus penya-segats, coberts per dalt amb gespa a on la gent s'intal·lava a fer el sopar, inclús portant petites barbacoes.  Penya-segats, palmeres, el pacífic...i fins i tot foques!!. Després vaig seguir cap a "Del Mar" seguint la carretera de Torrey Pines Dr. Envejable no només el paisatge sinó també la quantitat de centres d'investigació que anava veient. Tota una demostració que apart del surf també es pot generar riquesa amb altres sectors. Poc a poc, resseguint la costa a 45 Mph. vaig endinsar-me una estona per la ruta 101. Més platges, costa, sufers, i una bonica posta de sol...llàstima que tot s'acaba i era hora de tornar cap a San Diego. La festa de comiat de la Red Bull també marcava el meu comiat de la ciutat. Una mica trist de no haver-la pogut visitar més.