Per a descansar una mica d'avions obro una nova secció sobre motor, que ja aviso que serà efímera. Vaja, que suposo que aquesta serà la única crònica (tot i que espero que no).
He tingut el plaer de provar durant tres dies un dels nous Volkswagen Passat CC equipat amb el motor 2.0 TDI de 170 CV. i el meravellós canvi automàtic DSG.
Estèticament el vehicle és impactant, seguint una línea que va obrir Mercedes-Benz amb l'aparició de la sèrie CLS. Una berlina de nivell totalment reformada fins a convertir-la en un coupé. Un coupé viatger d'alt nivell. VW ha fet el mateix amb el Passat i l'aparició de la sèrie CC. És més, trobo que la línia és molt més interessant que la del Passat "ordinari". Un frontal ample i amb un toc agressiu. La part del darrera més allargada i que remata perfectament una carrosseria amb "empaque". Dóna totalment la sensació de gran cotxe.
Interiorment és respira qualitat des del primer moment. Les portes, sense marc als vidres, ténen un tacte sòlid, que inspira seguretat i confiança, i el so al tancar la porta és impecable. El seient del conductor, amb reglatge parcialment elèctric és magnífic i encabeix perfectament al conductor. Les dues places posteriors (està homologat per 4 passatgers), també tenen un disseny perfecte per a encaixar els seus ocupants i fer-los viatjar d'una manera còmoda i impecable.
Un cop assegut i ajustat el seient i volant, cal ajustar miralls. Els dos retrovisors es pleguen elèctricament i es poden calefactar. El retrovisor és del tipus electrocromàtic.
El mateix comandament a distància és la clau, que s'insereix en un ranura. Només cal empenye'l cap endins per a despertar a la bèstia. Suavitat i silenci, pràcticament ni ens adonarem que el cotxe està en marxa. Regulo la temperatura del climatitzador bi-zona i sel·lecciono la meva emisora de ràdio mitjançant el sistema de so amb pantalla tàctil. Moc la palanca del canvi a la posició "D", premo el pedal de fre i premo el botó del fre de mà per a alliberar-lo. Comença el plaer.
Primera Ruta:
Barcelona-A2-Artesa de Segre-Port de Comiols-Tremp-Pobla de Segur-Sort-Port del Cantó-Seu d'Urgell-Túnel del Cadí-Berga-Manresa-Barcelona.
Ruta de uns 500 kms. Surto de Barcelona per la Ronda de Dalt i Sant Joan Despí per a incorporar-me seguidament a la A2 direcció Lleida. Començo ja a fer ús del control de velocitat, el "Tempomat", el qual disposa d'una palanca independent a la columna de direcció. Té un funcionament divers i molt versàtil. Pots simplement "marcar" la velocitat a la qual estàs circulant, o pots indicar la velocitat a la que vols circular en increments o decrements de 10 km/h. També es poden fer ajustos fins de 1 km/h. El vehicle no té cap problema en mantenir perfectament la velocitat, inclús en el cas de baixada, redueix marxa per evitar que s'embali.
El control de creuer és bastant d'agraïr, ja que t'evitar estar continuament mirant el comptaquilómetres en lloc de la carretera. La rumorositat és mínima. Ni a 80 ni a 120. Res, només s'escolta el so de la rodadura sobre l'asfalt, però el motor és inapreciable. Tampoc cap soroll aerodinàmic molest. I l'equip de música sona com els àngels.
A la sortida 507 deixo l'A2 i m'endinso per carretera cap a Artesa. Programo la velocitat a 90 i vaig fent...un camió i em preparo per a l'avançament. Un toc a l'intermitent, que llueix tres vegades, i pedal de l'accelerador a fons. Pago una mica la novatada, però amb plaer. El canvi passa de 6ª a 4ª i noto una puntada de peu mentre el cotxe accelera. Impressionant. Impecable. Torno al meu carril amb la tranquilitat d'haver fet un avançament en un temps rècord. Novament veig la 6ª marxa a l'indicador central.
La primera prova de veritat que li vull fer al canvi automàtic és al Port de Comiols. Pujo el port amb la prudència habitual, sense tenir encara clar fins a quin punt s'arrapa a l'asfalt aquest monstre. Corba, pujada, corba, pujada, pla, corba...el canvi va responent perfectament. El sistema doble caixa de canvi és comporta suau com la seda, sense estirades ni coses estranyes. El canvi tendeix a usar marxes llargues, molt llargues, a 60 km/h. en pla podem estar perfectament en 6ª marxa a unes 1.200 rpm. i canvia per la part superior a unes 2.300 rpm. Si preferim que el cotxe vagi més "alegre", podem posar la palanca de canvi en la posició "S" (Sport), a on les marxes s'espremen molt més i es canvia cap a les 3.400 rpm. Per a la baixada del port poso la palanca en mode "Tiptronic" i jugo amb el fre motor reduïnt alguna marxa. A nivell de frenada, res a dir més que excel·lències.
El segon pas interessant és el Port del Cantó. Un port que conec bé, gairebé cada corba i allà a on toca fer canvis de marxa. Només puc dir que mai havia gaudit tant de creuar el cantó. Avançar a un camió en pujada va ser tan simple com accelerar i veure com el canvi passava de 5ª a 3ª i el comptarevolucions pujava fins les 5.000 voltes per a immediatament passar a 4ª i novament a 5ª. Tot rapidíssim i sense cap sensació de pèrdua de potència. Poso també el sistema de suspensió en "Sport". Des d'aquell moment començo a notar fins la més mínima rugositat de l'asfalt, i el recorregut del volant s'escurça i endureix considerablement, fent-lo molt més directe i permetent traçar de forma impecable. El comportament magnífic. Sublim. Ja a mig port arribo amb l'inici de la foscor i s'encenen automàticament els llums. Fars bi-xenó amb control direccional. Il·luminen de forma excel·lent i el sistema direccional, molt notable a les corbes més tancades, funciona perfectament posant el feix de llum allà a on cal.
I de la Seu a Berga...i cap abaix. Novament programador a 100 km/h i suspensió en mode confort. És com rodar sobre un matalàs. Suau i silenciós. Entro a la autopista Terrassa-Manresa i reprogramo el "Tempomat" a 120 km/h amb un parell de tocs a la palanca. Els que siguin usuaris d'aquesta autopista ja saben com les gasta. Ni una mala sensació, ni un ensurt. De punta a punta a 120.
Aparcar-lo a casa ja van ser figues d'un altre paner. Però el sistema d'aparcament funciona realment bé, mostrant a la pantalla del sistema d'audio com s'acosten les diverses col·lumnes. Un sistema realment útil comptant les dimensions del cotxe i la dificultosa visibilitat de la part de darrera.
Consum ponderat de a ruta: 5,4 litres/100 km.
Segona Ruta:
Barcelona-Manresa-Calders-Moià-Collsuspina-Tona-Aiguafreda-Granollers-Barcelona.Pujo novament cap a Manresa per la "Terrassa-Manresa". El mateix que durant el dia anterior. D'avui m'interessa la carretera entre "Calders" i "Tona", passant pel Coll de la Pullosa. La carretera és complicada, amb revolts realment durs. Torno a posar la suspensió en mode "Sport" i vaig fent amb alegria (però sense excedir-me dels límits). Realment el cotxe s'agafa. I s'agafa molt. Però no arribo a fer-me la idea fins a l'arribar a una corba a l'entrada de Calders. Una corba que no recordava tant tancada i que resulta ser de gairebé 180º. Una corva per entrar a no més de 60 i que l'encaro a 80. Quan veig el que tinc davant realment m'espanto i em passa pel cap el pensament "aquí se t'en va del darrera", pero ni temptació de tocar fre. Surto de la corba que ni m'ho crec i amb l'adrenalina a tope. L'he traçat perfecte. Ni tan sols una insinuació de marxar de lloc, ni una estranya inclinació de la carrosseria. Res, absolutament res. Ni un trist gemec dels pneumàtics. Ja sigui pel programa d'estabilitat o per les "sabates" que calça, unes 235 bastant toves, o per tot plegat, la capacitat de mantenir-se en el seu carril és simplement sorprenent.
La baixada del port la torno a fer en semiautomàtic. Sobre l'autovia de l'Ametlla tampoc res a destacar. Tot correcte, inclús les corbes estranyes que et trobes al recuperar la zona a 100 km/h. després del túnel del Figaró.
Consum: 5,6 l. /100 km.
Tercera ruta:
Barcelona-Barcelona.I finalment, jornada urbana. No voldria insistir més en la comoditat del canvi automàtic, però és que cal. Fantàstic per a ciutat. Accelerar i frenar. Tan fantàstic com el sistema "auto-hold" que manté el cotxe frenat, ja sigui en pla o en pendent. Només cal prémer un mica a fons el pedal un cop aturats i el cotxe queda "clavat" (sempre que duguem el cinturó posat).
Per ciutat la veritat és que el consum puja una mica i pot enfilar-se fins els 8 litres, i això que sempre anirem a marxes moooolt llargues, però no deixa de ser el cost de moure al voltat d'una tona i mitja.
Per a rematar, com a detalls finals, remarcar el bon funcionament del sistema de climatització, amb sortides d'aire davant i darrera. Un sistema molt complet per a mantenir l'habitacle al nostre gust. Molt complet també el sistema de control de l'ordinador de bord, ràdio i telèfon mitjançant els controls al volant. I finalment, destacar la qualitat del sistema d'audio, amb capacitat de fins a 6 CD i control de iPod.
Per als que els agradin molts llocs per a desar coses, estaran contents. Des de calaixets per a tot arreu, fins a portamonedes al tablier (ocult), i un enorme cofre central aprofitant el reposabraços.
Darrera l'habitabilitat també és molt bona, gaudint d'un impresionat espai central per a posar les llaunes (que queden "gafades), i un reposabraços per a ser usat pels dos passatgers.
Resumint, VW ha fet gairebé una obra d'art. Un cotxe magnífic per a gaudir de veritat. Només falla el preu...el TDI 170, a partir de 38.000 euros.