Galetes normals?

De tant en tan m'agrada anar al "súper". Faig com si anés a la fira de mostres a veure que hi trobo. Bé, la veritat és que hi he anat a buscar un paquet de galetes per sucar a la llet abans d'anar al llit. Les galetes és un dels productes del que m'he d'autoabastar ja que ma mare passa de comprar-ne massa sovint.

Bé, el que deia, un parell de sucs d'aquest del Minute Maid amb mescles estranyes i sabors apassionants, un brick de llet fermentada, ambientador pel replà, unes "tortas d'anís" i...galetes. Però es clar, quan un s'enfronta a les lleixes de les galetes ha d'anar preparat per a creuar una nova dimensió. Amb oli nosequé, amb fibra, amb vitamines i minerals, amb fruits seques o fruites confitades, les que rebaixen el colesterol, etc. Totes dignes d'un Premi Nobel en Medicina. Al final un es planteja: I galetes Maria, de les de tota la vida no n'hi ha o què? Doncs sí, haver-ni n'hi ha, però feina teva per trobar-les entre totes les altres infinites varietats empaquetades en altres tants infinits formats.

Eurovisió 2007: Suïssa pica fort

Un mes per al festival d'Eurovisió i ja estan disponibles els clips amb els participants d'enguany. La primera impressió és de molt bon nivell en general i un grandíssim predomini de l'anglès com a llengua usada. Que fins i tot la representació francesa barregi expressions en anglès és tot un símptoma.

Els "nous països" europeus no han caigut en l'error de folkloritzar-se en excés i presenten produccions realment atrevides i modernes. Els escandinaus, seguint la seva tradició "ABBA" segueixen oferint peces magnífiques tal com les de Suècia o Dinamarca. Andorra presenta una cosa "rara" (tot i que mai se sap) i Israel un gru difícil de qualificar després de que l'any passat quedés força enrera amb una magnífica balada. Però qui en la meva opinió presenta una peça amb fusta de guanyadora és Suïssa. Si l'any passat es van decantar per una cançó massa "happy" cantada en coral, enguany opta per posar-se al dia de la mà de l'experiència de DJ Bobo amb la canço Vampires are alive

Un parell d'hotelets

Darrerament he tingut la oportunitat de dormir en un parell d'hotelets d'aquells que es pot dir que ténen un encant especial.

Hotel Sant Vicenç
Prop de la Seu d'Urgell, a peu de carretera trobareu aquest petit hotel familiar amb una llarga història darrera però completament renovat.
Un hotel rústic, amb les habitacions de bonic color, sostre baix i vigues de fusta a la vista. També de fusta és el terra. El bany, també renovat, queda una mica fora del disseny però. Aconsellable demanar l'habitació a la banda del riu, que tot i poder-se escoltar perfectament de nit, segur que resulta més silenciós que dormir vora la carretera.
Com a peculiaritat, l'hotel també és un balneari i, encara que no ens decidim per realitzar cap tractament, l'aigua calenta que trobarem al bany és la mateixa aigua sulfurosa que l'usada en els tractaments.

El menjador preciós i culinàriament mereix molt bona nota. El tracte per part del personal és cordialíssim i atent. Ah, i cal destacar una cosa que hi haura d'haver en tot hotel, una llibreria a on podrem escollir algun volum que ens ajudarà a passar les estones de tranquilitat, ja sigui a l'habitació o a la sala de lectura.

Hotel Els Avets
Al bell mig del port de la Bonaigua, al Bosc dels Gerdars trobarem aquest hotel a la falda del Parc Nacional d'Aiguestortes. Tot i que amb una decoració una mica "demodé" tipus anys 70 (especialment als banys), podriem qualificar aquest hotel com "de muntanya". Totes les habitacions disposen d'un balconet orientat cap al Parc Nacional des d'on es pot gaudir d'una vista espectacular. En un indret silenciós, tranquil i relaxant, pot servir com a campament base per realitzar algunes rutes a peu ben indicades pel Parc des del Bosc dels Gerdars. Les propostes culinaries són també interessants i ben presentades.

Tres imatges

Quan penso en la Val d'Aran, el primer que em venen al cap son 3 imatges,
que si bé no ha de ser (i dues no ho són), estríctament araneses, sí que
per a mi en formen part.

És potser que pel fet d'haver descobert la Val d'Aran de nit, siguin totes
nocturnes les imatges que recordo i intento respescar cada cop que hi vinc.


La primera. Llum taronja. Creuant els sinuosos i espectaculars túnels d'Escales,
quan es fosc.
Destaca de forma misteriosa la forma i el relleu del punt més estret de la gorja
amb la presa que la tanca. 
És la claror taronja dels llums que puja del parc d'alta tensió de la central
d'Escales.
Una claror quasi fantasmagòrica, que nomès podem apreciar que prové de la
subestació si fem el camí de baixada.


La segona. Reflexos. Com si fòssin cristalls de gel, ens retornen la llum
dels nostres fars, el manat de senyals reflectants que imperen pel marge
del tram de carretera entre el pobles de Senet / Aneto, amb l'arribada
a la corona de la presa de Baserca i l'embassament de Bono.
Un tram de via gairebé recta, trencat per 3 túnels.
El segon passa per sobre de la Central de Moralets, entaforada dins la
muntanya en un nivell inferior.
Un tram de via espectacular que ens ofereix unes vistes magnífiques
i que s'acabarà just a l'entrada del túnel de Vielha.
Senyalitazió als túnels, de sentit de corba, lineal, de nivell de neu... totes
es regiren amb centenars de reflexos responent a la nostra llum. 


La tercera. Muntanyes lluents. Aquest és per a mi l'aspecte que adquireixen
les muntanyes nevades quan son il·luminades per la lluna.
És una imatge ben curiosa. Veus les valls fosques i, com si fòssin
fluorescents, enceses per la lluna, fulguereixen amb una peculiar claror els cims
i les vessants cobertes de neu.

L'Eclispi

No només d'avions s'alimenten les nostres càmeres., com bé va dir el mestre Josep Tomàs.

Així que ahir dissabte, amb la grata companyia d'en Carlos (que em va deixar el trípode) i de l'Óscar (que em va deixar un teleconvertidor), vam estar tots tres plegats jugant una mica amb les nostres càmeres fotografiant l'eclipsi total de lluna durant un parell d'hores a la rotonda de la pista 25R de El Prat, fins que l'humitat que ens deixava els objectius xops, ens va fer marxar.

Tota sessió de fotografia "en equip" sempre tendeix a ser divertida i suposa una molt interessant font d'intercanvi de coneixements. Fas una prova, ho comentes, proves allò que ha fet l'altre, etc. Sempre és un bon moment per aprendre.

p.s.: La foto adjunta és de la lluna completament eclipsada amb un vel vermellós cobrint-la.

(Nikon D200 // Nikkor 300 f.4 // Tele Vivitar x1,4 // ISO 800 // 1 seg. @ f4)