Des de fa ja uns quants dies he tornat a posar en marxa la balissa d'APRS al cotxe de la feina. No se si ara que ja s'acosta novament la "normalitat" a les carreteres, és a dir, embussos, accidents, etc. la seguiré mantenint o canviaré novament a escoltar banda ciutadana en el seu canal de carretera.
De moment però, segueix en marxa, i enviant traces de forma regular per marca la meva posició. L'APRS és un protocol digital de transmissió que, connectat a un GPS, un módem i un transceptor de ràdio, emet un conjunt de dades que permeten difondre informacions diverses, o fins i tot fer actuar elements. En tot cas, a nivell de radioaficionats, s'usa per realitzar seguiment en temps real d'objectes mòbils (vehicles, avionetes, etc.), difusió de dades d'estacions meteorològiques, o la senyalització posicional de qualsevol element. És un sistema que funciona d'una forma molt mallada, mitjançant repetidors digitals o, per la pròpia retransmissió per part de les pròpies estacions receptores, aconseguint així uns nivells de cobertura i difusió bastant considerables.
Fins fa no gaire temps, només era possible accedir a la xarxa de forma "pura" per ràdio, usant software com l'UI-View. Posteriorment, els mateixos programaris ja permetien connexió a internet mitjançant servidors dedicats. Ara però, amb la profusió d'eines de Google, ja et pot fer un seguiment obert per a tothom sobre el Google Maps.
Així, que si teniu curiositat per saber on paro, sempre que vagi en cotxe i digui la balissa en marxa, podeu veure-ho clicant en aquest enllaç, a on obtindreu la meva ruta realitzada en les anteriors 6 hores i, actualitzada en temps real. Clicant sobre els punts, es poden veure dades com la velocitat o l'alçada.
29 agost 2007
28 agost 2007
Un mes aeronàutic!
Doncs sí, sembla que el mes d'agost vol tancar amb una certa quantitat d'informació en el camp aeronàutic una mica inusual. Tres noticies a considerar:
1-Després de l'incendi del B-737 de China Airlines a l'aeroport d'Okiniawa, a on miracolosament ningú va sortir malparat, el fabricant aeronàutic nord-americà Boeing ha emés una ordre d'inspecció d'un cargol al llindar d'atac de l'ala en 2.300 unitats del Boeing 737NG. Caldrà realitzar una inspecció exhaustiva d'aquest punt cada 3000 cicles, ja que en l'accident d'Okinawa, una femella va provocar la perforació del tanc de combustible i el posterior incendi del mateix.
2-Si fa poc va ser Aeromexico que anunciava la seva arribada a Barcelona, ara és American Airlines. American Airlines, membre de l'aliança Oneworld anuncia el seu vol directe entre l'aeroport del Prat i el de JFK. L'inici de les operacions està previst pel dia 1 de maig del 2008. Els vols diaris, operats amb B767-300ER sortiran de JFK a les 19:05 i arribaran a BCN el dia seguent a les 9:10 del matí. En el sentit invers, la sortida de Barcelona serà a les 11:30, arribant a Nova York a les 14:05. Amb aquest anunci Oneworld esperona l'actual monopoli dels vols directes a Nova York per part d'SkyTeam amb les operatives de Delta i Continental.
3-I potser la nota curiosa, l'anunci de la posada en marxa per part de Mistral Air, una companyia fundada per l'exactor Bud Spencer, de rutes dedicades al turisme religiós volant des de Roma (FCO) als principals destins de peregrinació com Fàtima, Lourdes o Czestochowa, amb sòlids reactors Bae-146 capaços d'aterrar i enlairar-se de petits aeroports. La decoració interior dels avions serà de temàtica religiosa. Per part nostra, operant des de Fiumicino, meca del caos i els endarreriments, nomès podem demanar a Déu que els empari!
1-Després de l'incendi del B-737 de China Airlines a l'aeroport d'Okiniawa, a on miracolosament ningú va sortir malparat, el fabricant aeronàutic nord-americà Boeing ha emés una ordre d'inspecció d'un cargol al llindar d'atac de l'ala en 2.300 unitats del Boeing 737NG. Caldrà realitzar una inspecció exhaustiva d'aquest punt cada 3000 cicles, ja que en l'accident d'Okinawa, una femella va provocar la perforació del tanc de combustible i el posterior incendi del mateix.
2-Si fa poc va ser Aeromexico que anunciava la seva arribada a Barcelona, ara és American Airlines. American Airlines, membre de l'aliança Oneworld anuncia el seu vol directe entre l'aeroport del Prat i el de JFK. L'inici de les operacions està previst pel dia 1 de maig del 2008. Els vols diaris, operats amb B767-300ER sortiran de JFK a les 19:05 i arribaran a BCN el dia seguent a les 9:10 del matí. En el sentit invers, la sortida de Barcelona serà a les 11:30, arribant a Nova York a les 14:05. Amb aquest anunci Oneworld esperona l'actual monopoli dels vols directes a Nova York per part d'SkyTeam amb les operatives de Delta i Continental.
3-I potser la nota curiosa, l'anunci de la posada en marxa per part de Mistral Air, una companyia fundada per l'exactor Bud Spencer, de rutes dedicades al turisme religiós volant des de Roma (FCO) als principals destins de peregrinació com Fàtima, Lourdes o Czestochowa, amb sòlids reactors Bae-146 capaços d'aterrar i enlairar-se de petits aeroports. La decoració interior dels avions serà de temàtica religiosa. Per part nostra, operant des de Fiumicino, meca del caos i els endarreriments, nomès podem demanar a Déu que els empari!
21 agost 2007
Red Bull i III...adeu Budapest!
El nord-america Mike Mangold va acabar imposant-se com a nou guanyador de l'edicio hongaresa despres d'haver/-ho fet tambe a Londres amb el que encadena dues victories consecutives. Va fer un pilotatge realment espectacular i evidentment rapid i precis. Finalment el pilot hongres, que va rebre tot el suport del public local va acabar en quarta posicio despres d'haver volgut arriscar massar i haver passat massa alt en dues ocasions pel mateix pilo.
L'espectacle adjunt a la cursa va ser realment bonic. Una demostracio de rescat i d'extincio d'incendi en un vaixell, una triple passada a baixa altura d'un B-767 de Malev que va ser simplement espectacular, uns quans paracaidistes i, les tres exhibicions mes impressionants, somni de qualsevol spotter, el vol d'un DC-3, i el DC-6 i B-25 de la Red Bull passat per davant del Parlament. Simplement indescriptible. Va remetar l'exhibicio la patrulla Breitling que, tot i no fer una taula excessivament espectacular anmb els seus Alpha-Jet, van usar una musica molt aconseguida i emotiva.
L'ambient entre els diversos mitjans va ser realment bo. Personalment vaig compartir totes les estones al Media Center amb en Rui, un fotograf de Lisboa. Van sumar-se tambe un trio de simpatics fotografs japonesos que van arribar carregats amb una artilleria fotografica realment espectacular amb els que posteriorment vam intercanviar les nostres targetes seguint el seu classic ritual. El moment espectacular va ser quan va apareixer un fotograf d'Associated Press amb el seu 600mm f4. Tot un cano que va ser motiu de comentari general!
La cursa va acabar amb una espectacular tormenta. Ja durant el dia va haver-hi una interrupcio d'una hora per causes metorologiques, pero la tormenta final va ser d'aquelles intenses. Per sort, va respectar el previst espectacle de focs artificials nocturns amb motiu de la festivitat nacional. Un final de festa realment memorable!
L'espectacle adjunt a la cursa va ser realment bonic. Una demostracio de rescat i d'extincio d'incendi en un vaixell, una triple passada a baixa altura d'un B-767 de Malev que va ser simplement espectacular, uns quans paracaidistes i, les tres exhibicions mes impressionants, somni de qualsevol spotter, el vol d'un DC-3, i el DC-6 i B-25 de la Red Bull passat per davant del Parlament. Simplement indescriptible. Va remetar l'exhibicio la patrulla Breitling que, tot i no fer una taula excessivament espectacular anmb els seus Alpha-Jet, van usar una musica molt aconseguida i emotiva.
L'ambient entre els diversos mitjans va ser realment bo. Personalment vaig compartir totes les estones al Media Center amb en Rui, un fotograf de Lisboa. Van sumar-se tambe un trio de simpatics fotografs japonesos que van arribar carregats amb una artilleria fotografica realment espectacular amb els que posteriorment vam intercanviar les nostres targetes seguint el seu classic ritual. El moment espectacular va ser quan va apareixer un fotograf d'Associated Press amb el seu 600mm f4. Tot un cano que va ser motiu de comentari general!
La cursa va acabar amb una espectacular tormenta. Ja durant el dia va haver-hi una interrupcio d'una hora per causes metorologiques, pero la tormenta final va ser d'aquelles intenses. Per sort, va respectar el previst espectacle de focs artificials nocturns amb motiu de la festivitat nacional. Un final de festa realment memorable!
20 agost 2007
Red Bull II
El nord-america Mike Mangold es qui anira al capdavant de la cursa d'avui. Lamentablement ahir no vam poder veure tota la ronda de classifacio, ja que el trasllat a l'aeroport temporal va ser practicament una hora despres de l'inici.
Aixo si, cal dir que va valdre la pena. Poder caminar tranquilament pel pit lane i poder fotografiar i tocar el B-24 del team Red Bull, lluent com un mirall, es d'allo que en podriem dir priceless. La nota negativa es que en realitat to va ser bastant tard i les fotos, a manca de llum, van acabar-se aviat. Per sort, van caure unes quantes fotos d'helicopters, la patrulla Breitling i, una foto d'aquelles curioses, el pilot espanyol Alejandro McLean va accedir a fer-se una foto amb la gorra d'Iberian Spotters posada, tot un detall d'agrair.
La nit va acabar amb una impresionant tempesta d'aigua, pedra, llamps i trons. La meva "previsio" de que avui s'aixecaria un dia clar i precios ha estat totalment erronia. De moment, les condicions per a fer fotos no podrien ser pitjors. Un cel blanc com la llet acompanyat d'una lleugera boirina que es percep perfectament sobre el Danubi, no auguren de moment unes fotos de gaire qualitat. Aixi es, si no millora, com tristament s'aixecat aquest dilluns 20 d'agost, Dia Nacional d'Hongria.
Aixo si, cal dir que va valdre la pena. Poder caminar tranquilament pel pit lane i poder fotografiar i tocar el B-24 del team Red Bull, lluent com un mirall, es d'allo que en podriem dir priceless. La nota negativa es que en realitat to va ser bastant tard i les fotos, a manca de llum, van acabar-se aviat. Per sort, van caure unes quantes fotos d'helicopters, la patrulla Breitling i, una foto d'aquelles curioses, el pilot espanyol Alejandro McLean va accedir a fer-se una foto amb la gorra d'Iberian Spotters posada, tot un detall d'agrair.
La nit va acabar amb una impresionant tempesta d'aigua, pedra, llamps i trons. La meva "previsio" de que avui s'aixecaria un dia clar i precios ha estat totalment erronia. De moment, les condicions per a fer fotos no podrien ser pitjors. Un cel blanc com la llet acompanyat d'una lleugera boirina que es percep perfectament sobre el Danubi, no auguren de moment unes fotos de gaire qualitat. Aixi es, si no millora, com tristament s'aixecat aquest dilluns 20 d'agost, Dia Nacional d'Hongria.
19 agost 2007
Red Bull I
Finalment acreditat, puc accedir a la zona de premsa a on apart del refrigeri disponible, tenim acces a ordinadors, fotocopiadora, impresora, etc.
Tot i ser les dues de la tarda, quan encara manquen 3 hores per l'inici de la classificacio previa, els ciutadans i visitants de Budapest comencen a situar-se estrategicament a les bancades laterals del riu per gaudir d'una posicio privilegiada per l'espectacle que ben aviat s'iniciara. Afortunadament, tot i l'elevada temperatura un frecs ventet fa l'estada mes suportable.
Si aquest mati se m'h escapat el B-24 dels Flying Bulls, que vaig poder fotografiar a Barcelona, al menys aquest migdia he pogut fotografiar un helicopter de la organitzacio amb matricula Suissa. Al final, tot i la meva poca aficio al helicopters, podre acabar fent una interessant col-leccio.
Tot i ser les dues de la tarda, quan encara manquen 3 hores per l'inici de la classificacio previa, els ciutadans i visitants de Budapest comencen a situar-se estrategicament a les bancades laterals del riu per gaudir d'una posicio privilegiada per l'espectacle que ben aviat s'iniciara. Afortunadament, tot i l'elevada temperatura un frecs ventet fa l'estada mes suportable.
Si aquest mati se m'h escapat el B-24 dels Flying Bulls, que vaig poder fotografiar a Barcelona, al menys aquest migdia he pogut fotografiar un helicopter de la organitzacio amb matricula Suissa. Al final, tot i la meva poca aficio al helicopters, podre acabar fent una interessant col-leccio.
Des de l'altra banda del riu (BUD)
O per ser més precisos, des de Pest. Assegut en un banc a la vora del Danubi, sota el Pont de les Cadenes. Per variar, aquest matí m'he presentat a la caseta d'acreditacions tres hores abans del que tocava. Així que m'ha tocat carregar amb tot l'equip fotogràfic per la ciutat passant l'estona de banc en banc buscant la fresca. En un banc davant el Parlament (que no té res a envejar al de Londres), he topat amb en Mila, un xicot hongarés que tenia més de perdut que una altra cosa. M'ha demanat si el podia convidar a una Coca-cola, coa que he fet. Quan ha tornat de compar-la m'ha donat conversa una bona estona. Parlava una mica d'italià i una mica d'anglés, i així hem anat fent. Suposo que són temes de conversa retòrics, però tothom m'acabo preguntant d'on sóc, que hi faig aquí, de que treballo...i sembla que la pregunta estrella és quan guanyo!. Darrerament també sembla aparèixer la questió del "vius amb els pares?". M'ha explicat que havia estat treballant un temps a Barcelona, tot i que gairebé només anava d'allà a on s'allotjava a la zona industrial, després va anar a petar a València i finalment es va estar un mes de vacances a Alacant, imagino que gastant els minsos estalvis que devia aconseguir.
Bé, em sembla que tornaré a l'hotel, dinaré una mica, faré la migdiada de rigor, i ja a mitja tarda baixaré a veure els entrenaments.
Bé, em sembla que tornaré a l'hotel, dinaré una mica, faré la migdiada de rigor, i ja a mitja tarda baixaré a veure els entrenaments.
18 agost 2007
El Hilton de Budapest
Venir a Budapest i allotjar-me al Hilton ha estat una petita broma que m'he volgut gastar a mi mateix. Deuria ser l'any 97 o 98 (crec que 98), quan vaig trepitjar la capital hongaresa per primera vegada. Com ja he dit molts cops, m'en vaig endur un trist record. Avui, nomes amb una lleugera passejada per Buda n'he tingut prou per reformar aquella impressio. Entre les visites que vam fer (era viatge de final de curs), una d'elles va ser precisament venir al Hilton, ja que en el seu pati central es conserven unes ruines de la ciutat, unes ruines que ara mateix, mentre escric i menjo una mica del buffet de l'Executivwe Floor, puc anar observant. La professora d'angles que teniem va aprofitar per fer-me una divertida foto mentre un servidor estava ben arrepapat en una butaca de l'hotel. Una foto que conservo amb molta estima i que em fa ben riure cada cop que la miro.
He fruit d'uns vols bastant puntuals (cosa rara amb Alitalia), que m'han permes arribar a l'aeroport de Ferihegy. Una mica de turbulencies a Malpensa m'han permes divertir-me una mica durant l'aterratge i l'enlairament.
L'arribada dificilment podia haver estat mes plaentera, un dia radiant, tot i que un pel massa calid, amb gairebe 32 graus. Venia disposat a fer un dels "Luxury Mini-breaks" d'aquest any, aixi que m'he pujat al Mercedes que m'esperava a la terminal, i fins i tot a l'arribar a l'hotel, cosa estranya en mi, m'he fet pujar les maletes a l'habitacio. Una habitacio amb un ambient deliciosament fresc i, que tot i que no te vistes al Danubi, no tindre sol al mati, aixi que segur que podre allargar una mica les dormides.
La tarda ha estat un lleuger passeig d'un parell d'hores pels voltants de l'hotel a Buda. El Bastio dels Pescadors i una bonica aglomeracio de paradetes d'una fira d'artesania que ocupa tota l'esplanada dels palaus i els voltants. M'ha vingut de gust tastar una especie de rotlle fet amb pasta de croissant i lleugerament arrebossat de canyella. Bonissim!
Ara toca llegir una mica i descansar. Dema a les 10 s'obre l'oficina d'acreditacions de la Red Bull i aixo voldra dir que s'inicia la guerra.
(Accents omesos per obligacio del teclat)
He fruit d'uns vols bastant puntuals (cosa rara amb Alitalia), que m'han permes arribar a l'aeroport de Ferihegy. Una mica de turbulencies a Malpensa m'han permes divertir-me una mica durant l'aterratge i l'enlairament.
L'arribada dificilment podia haver estat mes plaentera, un dia radiant, tot i que un pel massa calid, amb gairebe 32 graus. Venia disposat a fer un dels "Luxury Mini-breaks" d'aquest any, aixi que m'he pujat al Mercedes que m'esperava a la terminal, i fins i tot a l'arribar a l'hotel, cosa estranya en mi, m'he fet pujar les maletes a l'habitacio. Una habitacio amb un ambient deliciosament fresc i, que tot i que no te vistes al Danubi, no tindre sol al mati, aixi que segur que podre allargar una mica les dormides.
La tarda ha estat un lleuger passeig d'un parell d'hores pels voltants de l'hotel a Buda. El Bastio dels Pescadors i una bonica aglomeracio de paradetes d'una fira d'artesania que ocupa tota l'esplanada dels palaus i els voltants. M'ha vingut de gust tastar una especie de rotlle fet amb pasta de croissant i lleugerament arrebossat de canyella. Bonissim!
Ara toca llegir una mica i descansar. Dema a les 10 s'obre l'oficina d'acreditacions de la Red Bull i aixo voldra dir que s'inicia la guerra.
(Accents omesos per obligacio del teclat)
16 agost 2007
Cap a la Red Bull de Budapest
Si l'any passat em va quedar un gust de boca poc intents de la cursa de Barcelona, per no parlar d'haver acabat vermell com un tomàquet o escandalitzat per la tangana de trànsit, crec que aquest any l'edició de Budapest em pot fer canviar la impressió obtinguda.
No cal obviar que l'escenari de fons que oferia Barcelona (la immensitat de la Mediterrània), no donava gaire de si. En canvi el Danubi flanquejat per un bonic passeig i el preciós Parlament hongarès ofereixen un escenari de fons immillorable. Ara només cal demanar que la meteorologia acompanyi.
Espero poder-ne fruïr a fons. Amb les desinteressades gestions d'un company d'spotting he aconseguit obtenir una acreditació de premsa, amb la que espero poder passar uns dies inoblidables fotografiant aquesta cursa. De pas espero poder amortitzar també la darrera adquisició, el Nikkor 80-400.
Amb el beneplàcit d'Alitàlia, espero arribar aquest dissabte a BUD. Des d'allà, seguiré publicant les cròniques Magyars en aquest Blog.
15 agost 2007
La lliçó d'en Pizarro
Parafrasejant en Felip Puig, la compareixença del President d'ENDESA, pel Sr. Pizarro va ser un "berenar de negritos". Hàbil, llest i coneixedor de la materia sobre la que parlava, es va anar cruspint a cadascun dels diputats de la sessió de control del Parlament.
No he professat mai una especial simpatia per en Pizarro, molt menys després del festival de l'OPA de Gas Natural (tampoc és que els de GN estiguèssin gaire encertats amb les declaracions), però aquest senyor, advocat de l'estat en excedència, expresident d'Ibercaja i actual president d'ENDESA amb una percepció salarial anual superior als 6 milions d'euros, alguna virtut deu tenir.
Per altra banda tenim els nostres magnífics Diputats del Parlament, la majoria dels quals queden bastant lluny de ser precisament uns il·lustrats (sobretot en temes tècnics), per no dir que més del 70% (i això sent generosos), no guanyarien a l'empresa privada un sou com el de Diputat, ni de lluny.
Agradi o no, en Pizarro va fer una exposició que es podria qualificar de brillant. Ben explicada, detallada i força precisa. Va aprofitar per "cantar algunes veritats" a alguns dels Diputats presents i governants sobre la relitat de les dificultats a l'hora de construïr infraestructures (per les conegudes plataformes "apolítiques"...), i va colar també alguna "mitja veritat". Per no dir clarament que també va ometre allò que li interessava no explicar. Però es clar, jugava amb un gran avantatge: saber del que parlava. Ses Il·lustríssimes, pesant figues o fent el prèssec.
I aquí és a on radica part del problema dels nostres polítics, que creuen ser experts en tot, saber de tot, i al final allò que només saben fer és el més gran dels ridículs i no sol·lucionar veritablement els problemes, pel simple fet que no saben allò que ténen entre mans.
No he professat mai una especial simpatia per en Pizarro, molt menys després del festival de l'OPA de Gas Natural (tampoc és que els de GN estiguèssin gaire encertats amb les declaracions), però aquest senyor, advocat de l'estat en excedència, expresident d'Ibercaja i actual president d'ENDESA amb una percepció salarial anual superior als 6 milions d'euros, alguna virtut deu tenir.
Per altra banda tenim els nostres magnífics Diputats del Parlament, la majoria dels quals queden bastant lluny de ser precisament uns il·lustrats (sobretot en temes tècnics), per no dir que més del 70% (i això sent generosos), no guanyarien a l'empresa privada un sou com el de Diputat, ni de lluny.
Agradi o no, en Pizarro va fer una exposició que es podria qualificar de brillant. Ben explicada, detallada i força precisa. Va aprofitar per "cantar algunes veritats" a alguns dels Diputats presents i governants sobre la relitat de les dificultats a l'hora de construïr infraestructures (per les conegudes plataformes "apolítiques"...), i va colar també alguna "mitja veritat". Per no dir clarament que també va ometre allò que li interessava no explicar. Però es clar, jugava amb un gran avantatge: saber del que parlava. Ses Il·lustríssimes, pesant figues o fent el prèssec.
I aquí és a on radica part del problema dels nostres polítics, que creuen ser experts en tot, saber de tot, i al final allò que només saben fer és el més gran dels ridículs i no sol·lucionar veritablement els problemes, pel simple fet que no saben allò que ténen entre mans.
07 agost 2007
Sabotatge!
"Llàstima de no haver-hi pensat abans". Això és el que deuen pensar els caps dels gabinets de premsa d'ENDESA o REE després de llegir les justificacions de RENFE sobre el penós servei de Rodalies, al que només va faltar sumar-hi una vaga encoberta de maquinistes de l'AVE.
Doncs bé, ara resulta que la colla de xorissos i mangants que campen lliurement per les nostres contrades fent negoci a costa de RENFE són sabotejadors i no simples lladres. Caram, qui ho anava a dir!
Sí, si s'enduen les bobines de cable i altres estris és simplement per fotre als d'ADIF, RENFE i als usuaris. Seran els de la plataforma de l'AVE pel Litoral?....
El problema és que no se sap a qui beneficien amb els sabotatges per tant l'excusa canta una mica...
A ENDESA i REE el tema del robatori de bobines de cable ja ve de lluny i està portant bastants maldecaps. Arribar un bon matí a una subestació i trobar-se que s'han endut 300.000€ en bobines de cable elèctric n'hi ha per fer-te posar de tots colors. O trucar-te de matinada per una avaria de comunicacions, arribar a la instal·lació i trobar-te totes les lloses del parc d'alta tensió aixecades i sense les corresponents mànegues de cables. Però ja no només és això. Ara també s'enduen els PC's que hi ha a les subestacions, punts de suport i centres de repartiment i que permeten controlar la remota. Uns PC's semi industrials que ben poc servei els faran.
Per això dic, que després de l'onada de robatoris a les instal·lacions elèctriques, no se com els corresponents responsables de premsa no van atribuïr la gran apagada de Barcelona a un "sabotatge".
Això sí, la Ministra diu "nos queda poco". Verge gloriosa! Donem gràcies. Gràcies per què "ya nos queda poco", i no haurem de patir aquesta presa de pél que ningú recorda que a Madrid succeís durant la construcció de la línia amb Sevilla.
Però aquest estiu tot plegat deu ser un sabotatge. Això de RENFE ja sobrepassa l'estiu, però sembla que amb les calors estiuenques s'agreuja. També un sabotatge els quasi 80kms. de retenció a l'AP7. I més sabotatge el funcionament del servei de handling a l'aeroport del Prat.
Quina tristesa viure en un país a on contínuament es saboteja al ciutadà i que en el fons no passa res.
Doncs bé, ara resulta que la colla de xorissos i mangants que campen lliurement per les nostres contrades fent negoci a costa de RENFE són sabotejadors i no simples lladres. Caram, qui ho anava a dir!
Sí, si s'enduen les bobines de cable i altres estris és simplement per fotre als d'ADIF, RENFE i als usuaris. Seran els de la plataforma de l'AVE pel Litoral?....
El problema és que no se sap a qui beneficien amb els sabotatges per tant l'excusa canta una mica...
A ENDESA i REE el tema del robatori de bobines de cable ja ve de lluny i està portant bastants maldecaps. Arribar un bon matí a una subestació i trobar-se que s'han endut 300.000€ en bobines de cable elèctric n'hi ha per fer-te posar de tots colors. O trucar-te de matinada per una avaria de comunicacions, arribar a la instal·lació i trobar-te totes les lloses del parc d'alta tensió aixecades i sense les corresponents mànegues de cables. Però ja no només és això. Ara també s'enduen els PC's que hi ha a les subestacions, punts de suport i centres de repartiment i que permeten controlar la remota. Uns PC's semi industrials que ben poc servei els faran.
Per això dic, que després de l'onada de robatoris a les instal·lacions elèctriques, no se com els corresponents responsables de premsa no van atribuïr la gran apagada de Barcelona a un "sabotatge".
Això sí, la Ministra diu "nos queda poco". Verge gloriosa! Donem gràcies. Gràcies per què "ya nos queda poco", i no haurem de patir aquesta presa de pél que ningú recorda que a Madrid succeís durant la construcció de la línia amb Sevilla.
Però aquest estiu tot plegat deu ser un sabotatge. Això de RENFE ja sobrepassa l'estiu, però sembla que amb les calors estiuenques s'agreuja. També un sabotatge els quasi 80kms. de retenció a l'AP7. I més sabotatge el funcionament del servei de handling a l'aeroport del Prat.
Quina tristesa viure en un país a on contínuament es saboteja al ciutadà i que en el fons no passa res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
