Morir d'intel·ligència

Avui em permeto reproduïr el que per a mi ha estat una magnífica columna d'opinió apareguda aquesta setmana al diari "METRO" de Barcelona i escrita pel periodista Fernando Peña Charlón:

"Del mismo modo que hay quien muere de amor, o de éxito, o de belleza, también hay quien se muere de inteligencia. Ser un tipo listo y estar rodeado de memos puede suponer una ventaja, pero no siempre es así. El empollón de la primera fila, el niño listo que levanta la mano para responder siempre bien a cualquiera de las preguntas del profe, el chaval que se sabe al dedillo las normas básicas de civismo y encima las pone en práctica, recordando a todos los demás, con su celo, lo lejos que están de la perfección... Ése termina siendo el más odiado, la diana perfecta para que los otros, sabedores de su propia medianía, lancen sus dardos más envenenados. El inteligente no utilizará ciertas tretas que considera muy rastreras porque es consciente, de sí mismo frente al mundo, mientras que sus oponentes, con tal de verlo en aprietosm se arrastrar´na por el fango sin problemas, porque no hay suciedad que no pueda quitar una buena ducha de agua caliente. El inteligente siempre tratará de mostrarse elegante con sus contrarios cuando vence y humilde aunque orgulloso cuando pierde, pero sus enemigos no le harán ascos a un buen puntapié, a una zancadilla airosa, a meterle el dedo en el ojo con tal conseguir aquello que desean. El inteligente, si no se anda con cuidado, destacará tanto por encima de la media que sus compañeros, sus colegas, hasta sus amigos, terminarán por verlo como un peligro, como aquel que hace sombra a los demás y, por eso mismo, debe ser destruido."

L'article segueix només amb un segon brevíssim paràgraf, però que trobo completament innecessari després de simplement llegir el primer.

Pagar el mateix?

D'encà no fa gaire setmanes han donat inici les obres d'ampliació de l'AP-7 en el seu tram de Tarragona. Des de fa aquest mateix temps, un quantiós nombre de kilómetres d'aquesta via s'han vist afectats per aquestes obres. Reduccions de velocitat a 80 kms/h, carrils estretats a 3 metres d'amplada o absència de vorals. Vaja, que si fa no fa, en un trajecte entre Barcelona i Tarragona puc arribar a fer més de la meitat del kilometratge a 80 kms/h.

Bé, ja entenc que per a fer aquesta ampliació cal realitzar obres i afectacions a la via, però llavors és just que hagi de pagar el mateix que quan la via està en les seves correctes condicions? No estem parlant d'un fet excepcional, sinó d'una llarga afectació, d'un servei que no es presta amb correció ni es prestarà durant molts i molts mesos. Per tant, la concessionària no m'està oferint un servei al 100%. Ni més ràpid ni més segur, ben al contrari. Això sí, a l'arribar al peatge, el preu és el mateix. Vergonyós. I més vergonyós que ningú hi faci res.

Spotting a Málaga

The magnificient eight!
Cargado originalmente por Thundershead

Jaca va ser l'aperitiu dels meus "spotting trips", aquest cap de setmana passat ja he anat a Màlaga. Gairebé tota la colla completa, en Josep, el Sergio, la Yolanda, el Fernando i la María. Només ens han fallat l'Óscar i el Carlos, tot i que en certa forma també han estat presents.

L'excusa d'anar a Màlaga s'ha generat amb la inauguració de l'exposició "Plane Spotters" a l'aeroport d'aquesta ciutat. Una exposició ben farcida de fotos aportades per els anteriorment anomentats a on ens vàrem trobar amb l'Ángel Osés i l'Antonio Camarasa, que van acostar-se desde Madrid.

Un cop visitada l'exposició vam fer cap a l'hotel, no sense muntar un petit espectacle en una benzinera inflant una roda baixa de pressió del "monovolum" recentment llogat. Una petita ronda de fotografia nocturna, amb un típic sopar, i cap a l'hotel.

El dissabte el vam dedicar íntegrament a l'spotting, res extremadament interessant (execept un Privat i un Norwegian amb colors de la UNICEF), però com a mínim un bon nivell de tràfic, una bonica llum i un lloc d'spotting correcte. Entre avió i avió, va haver-hi temps per fotografiar-nos entre nosaltres i fins i tot per fer una mica de macrofotografia amb les flors de la zona. Al vespre, una visita a un macro centre comercial de la zona...i cap a AGP a agafar l'avió que novament uns duia a Barcelona.

Sense dubte, un divertit mig cap de setmana d'spotting en colla.

I després reclamem confiança?

Avui simplement suggerir visitar aquesta web/blog. No crec que calgui afegir cap més comentari. Que cadascú jutgi per si mateix!

Bon any nou!