M'encanta la fotografia, és una autèntica passó. Des de ben petit ja remenava la pobra "Rollei" que encara guardo amb tot l'amor que es mereix i suposo que aquesta iniciació fotogràfica va ser fonamental per a continuar desenvolupant-la fins a dia d'avui. Per una banda la fotografia d'avions, que encara que sembli banal en la seva temàtica és altament exigent a nivell d'equipament i de cuidada postproducció, ha fet que hagi anat constituïn un equip fotogràfic de certa qualitat. Mai m'he atrevit gaire amb el retrat, sempre em fa una mica de por, tot i que quan m'hi he posat alguna vegada he fruït molt. Suposo que com em falten "models" no m'hi acabo de llençar tant com voldria.
Des de ja fa una bona temporada, un grup d'amics i coneguts tenim en marxa una petita idea basa en autoimposar-nos una temàtica quinzenal i avaluar-nos posteriorment. Sóm els "GMailSpotters". És una magnífica manera d'anar provant i experimentant diverses vessants de la foto que potser, mai no fariem si fos de "motu propi". En obliguem a jugar, i sobretot ens obliguem a aprendre, que és el punt fonamental. Sobretot per a aquells que sóm mandrosos "d'airejar" la càmera.
Aquests darrers dies m'he animat a experimentar amb flaix. Per una banda estic pensant de comprar un equip d'estudi, i per l'altra crec que també em faria falta un SB-800 per a complementar el SB-600 actual. De moment ja he tingut que comprar un cable remot TTL per al flaix. I tot el que porta el logo de Nikon pica, i pica molt. Cada cop que penso en anar a Casanova, ja em poso a tremolar.
Però bé, avui gairebé ha estat dia d'utillatge. Un vidre, paper ceba per suavitzar la llum, cel·lofan de colors per a filtrar la llum del flaix, cartolines i reflectants platejats i daurats. La sessió inicial ha estat dureta de preparació, però intensa d'execució i bastant gratificant com es pot veure en aquesta o aquesta imatge.
De moment equip encara falta, un trípode decent Manfrotto , i alguns filtres de densitat neutra. I algun dia o altre, el nou Nikkor 24-70 f/2.8
28 febrer 2008
24 febrer 2008
Setmana d'aniversari
Ara veig per la finestra que ha començat a ploure. M'encanta la pluja, potser encara més ara que darrerament no s'en veu gaire sovint. Una bonica manera de tancar la setmana.
Tanco aquesta setmana, que com encapçalo, ha estat d'aniversari. El passat dimecres dia 20, coincidint amb la posada en marxa de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, en vaig fer 29. Cada any ho porto una mica pitjor...em fa mandra això de fer-me vell. Però bé, sempre hi ha algun amic que et recorda que els "29" són un nombre primer i que feia no se quants anys que això no succeïa...també hi ha les trucades i els SMS de felicitació, que la veritat fa il·lusió. De regals ja pocs a aquesta edat...els 100€ de la iaia i el meu autoregal, que aquest any ha estat "gros" en tots els sentits. Parlant de regals, els de RENFE ja ens podrien haver regalat un bitllet d'AVE als del 20 de Febrer....com deia aquest preciós anunci "¿cuanto hace que no subes al tren?, ja fa una mica que no hi pujo...bé, tampoc tant, que aquest hivern he pujar a la Tor de Carol per agafar el Tren Groc de la Cerdanya. Bé, algun dia hauré de fer un pensament i comprar un bitllet per anar a passar un cap de setmana a Madrid.
Setmana també electoral, ja que s'ha donat el tret de sortida a la Campanya Electoral per a les eleccions al Congrés/Sentat 2008. Però de la campanya ja en parlarem un altre dia.
Avui he tancat aquesta setmana amb una memorable calçotada en companyia de l'Alex, el Marc, la Cristina, la Susanna i el Xavier. Una calçotada de primera a on hem pogut riure de valent i trencar una mica la rutina mentre sucàvem els calçots dins els potets de romesco.
Tanco una setmana d'aniversari...per obrir-ne demà dilluns una de guàrdia.
Tanco aquesta setmana, que com encapçalo, ha estat d'aniversari. El passat dimecres dia 20, coincidint amb la posada en marxa de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, en vaig fer 29. Cada any ho porto una mica pitjor...em fa mandra això de fer-me vell. Però bé, sempre hi ha algun amic que et recorda que els "29" són un nombre primer i que feia no se quants anys que això no succeïa...també hi ha les trucades i els SMS de felicitació, que la veritat fa il·lusió. De regals ja pocs a aquesta edat...els 100€ de la iaia i el meu autoregal, que aquest any ha estat "gros" en tots els sentits. Parlant de regals, els de RENFE ja ens podrien haver regalat un bitllet d'AVE als del 20 de Febrer....com deia aquest preciós anunci "¿cuanto hace que no subes al tren?, ja fa una mica que no hi pujo...bé, tampoc tant, que aquest hivern he pujar a la Tor de Carol per agafar el Tren Groc de la Cerdanya. Bé, algun dia hauré de fer un pensament i comprar un bitllet per anar a passar un cap de setmana a Madrid.
Setmana també electoral, ja que s'ha donat el tret de sortida a la Campanya Electoral per a les eleccions al Congrés/Sentat 2008. Però de la campanya ja en parlarem un altre dia.
Avui he tancat aquesta setmana amb una memorable calçotada en companyia de l'Alex, el Marc, la Cristina, la Susanna i el Xavier. Una calçotada de primera a on hem pogut riure de valent i trencar una mica la rutina mentre sucàvem els calçots dins els potets de romesco.
Tanco una setmana d'aniversari...per obrir-ne demà dilluns una de guàrdia.
19 febrer 2008
La desUnió Europea
Amb tot això de la independència de Kosovo, un acaba recordant aquell sentiment de "déja vu" respecte a la utilitat i el funcionament d'això que en diem "Unió Europea". El que hauria de ser una concepcio comuna, una "casa comuna" per a tots els ciutadans que la conformen, acaba semblant moltes vegades un monstre burocràtic amb un paper poc definit, que a més l'aplica de forma bastant negligent quan li pertoca i que ben al final dona la sensació que només ens ha comportat una moneda comuna -amb els corresponents "ajustos de preus"- i certes facilitats viatgeres i duaneres entre els països membres.
Vaja, que sí, que ara per anar a París, Milà o Hamburg ja no cal canviar els calerons que portem a la cartera, ni fer llargues cues a l'arribada a on ens preguntaran per les nostres intencions, això sí, el nostre brusel·lenc europarlament les ha substituït per normes de seguretat secretes de control als aeroports, aplicades amb tant poc sentit comú i ineficiència com ha estat possible. Ja podem dedicar-nos a criticar els nord-americans, però com a mínim els agents de la TSA fan una feina impecable als aeroports. Només cal comparar amb els d'aquí, o el de Heathrow, per no anar gaire més lluny. Allà ténen una norma única, aquí cada "estat" aplica les seves peculiaritats sobre una norma que ningú pot conèixer...això és Europa...
Però ara amb la independència de Kosovo tornem a la diversió. Alguns estats de la Unió com Alemanya, França o el Regne Unit, per citar-ne alguns, no ténen cap problema en reconèixer aquest nou país, però Espanya, per allò de que "Spain is Different" diu que no. Llavors un es pregunta...ara un senyor de Kosovo podrà anar a Frankfurt amb el seu passaport Kosovés, i segons el tractat de Schengen hauria de poder moure's per tots els països adherits, entre ells Espanya, però resulta que a Espanya ningú reconeixerà aquest passaport. Surrealista, oi?
De què serveix llavors aquesta idea de la Unió a on drets, deures, obligacions, lleis i normes difereixen i fins i tot entren en contradicció entre els diferents estats? Cal començar a plantejar-se si aquesta és la idea d'Unió Europea que volem. O ens ho creiem, ho deixem en allò del "Mercat Comú" i santes pàsqües...
Vaja, que sí, que ara per anar a París, Milà o Hamburg ja no cal canviar els calerons que portem a la cartera, ni fer llargues cues a l'arribada a on ens preguntaran per les nostres intencions, això sí, el nostre brusel·lenc europarlament les ha substituït per normes de seguretat secretes de control als aeroports, aplicades amb tant poc sentit comú i ineficiència com ha estat possible. Ja podem dedicar-nos a criticar els nord-americans, però com a mínim els agents de la TSA fan una feina impecable als aeroports. Només cal comparar amb els d'aquí, o el de Heathrow, per no anar gaire més lluny. Allà ténen una norma única, aquí cada "estat" aplica les seves peculiaritats sobre una norma que ningú pot conèixer...això és Europa...
Però ara amb la independència de Kosovo tornem a la diversió. Alguns estats de la Unió com Alemanya, França o el Regne Unit, per citar-ne alguns, no ténen cap problema en reconèixer aquest nou país, però Espanya, per allò de que "Spain is Different" diu que no. Llavors un es pregunta...ara un senyor de Kosovo podrà anar a Frankfurt amb el seu passaport Kosovés, i segons el tractat de Schengen hauria de poder moure's per tots els països adherits, entre ells Espanya, però resulta que a Espanya ningú reconeixerà aquest passaport. Surrealista, oi?
De què serveix llavors aquesta idea de la Unió a on drets, deures, obligacions, lleis i normes difereixen i fins i tot entren en contradicció entre els diferents estats? Cal començar a plantejar-se si aquesta és la idea d'Unió Europea que volem. O ens ho creiem, ho deixem en allò del "Mercat Comú" i santes pàsqües...
06 febrer 2008
Vinc il·lusionada, marxo decebuda...
Amb aquesta simple exclamació concentrava tot el seu sentir una senyora de ja una certa edad, veïna del barri de Porta de tota la vida. Així de simple ens ho va eztibar ahir durant el Consell Plenari: "Cada cop vinc al Plè amb tota la il·lusió i marxo completament decebuda". No era una crítica específica a cap tema no resolt del Districte, ni tampoc anava dirigida especialment contra l'equip de govern ni contra cap dels Consellers o Regidors, va ser un simple i amarg lament de decensís davant el clima polític actual. La simple i pura percepció que té dels polítics una ciutadana "de peu".
No m'esperava escoltar una declaració tan sincera així a quarts de dotze de la nit, però en el fons la opinió d'aquesta senyora la comparteixen molts altres ciutadans. I he de dir, que moltes vegades i els molts aspectes també la comparteixo.
De la resta del plenari destacar la gran participació dels veïns a la Audiència Pública, el fet que tot el projecte -llargament esperat- de cotxeres Borbó comença ja a agafar força amb pressupost, que a Nou Barris hi ha una taxa de criminalitat inferior a la mitjana de Catalunya i Barcelona, el bloqueig d'un "Acord del Plè" d'ERC per part de PSC i IC-V de la retirada dels símbols franquistes al Cementiri de Sant Andreu i, també el bloqueig d'un "Acord del Plè" de CiU per part de PSC i IC-V reclamant la plena adaptació a persones amb mobilitat reduïda de tot el Districte després d'haver finalizat els quinze anys de plaç que ha tingut l'Ajuntament. Encara queda sense adaptar equipaments com el Mercat de Montserrat o, la construcció innacesible per a discapacitats físics de vivendes de protecció oficial fa poc més d'un any.
No m'esperava escoltar una declaració tan sincera així a quarts de dotze de la nit, però en el fons la opinió d'aquesta senyora la comparteixen molts altres ciutadans. I he de dir, que moltes vegades i els molts aspectes també la comparteixo.
De la resta del plenari destacar la gran participació dels veïns a la Audiència Pública, el fet que tot el projecte -llargament esperat- de cotxeres Borbó comença ja a agafar força amb pressupost, que a Nou Barris hi ha una taxa de criminalitat inferior a la mitjana de Catalunya i Barcelona, el bloqueig d'un "Acord del Plè" d'ERC per part de PSC i IC-V de la retirada dels símbols franquistes al Cementiri de Sant Andreu i, també el bloqueig d'un "Acord del Plè" de CiU per part de PSC i IC-V reclamant la plena adaptació a persones amb mobilitat reduïda de tot el Districte després d'haver finalizat els quinze anys de plaç que ha tingut l'Ajuntament. Encara queda sense adaptar equipaments com el Mercat de Montserrat o, la construcció innacesible per a discapacitats físics de vivendes de protecció oficial fa poc més d'un any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
