Electricitat + Aigua = FUTUR

Durant la celebració de la Mercé al Palauet Albéniz del passat setembre del 2007, i encara amb la flaire de cremat de la Subestació de Maragall ben present, recordo una distesa conversa de tu-a-tu amb un Regidor de l'Ajuntament de Barcelona sobre plans de contingència i previsions de futur. Ara ens em quedat tres dies sense electricitat, però t'imagines tres dies sencers sense aigua per una rebentada en una canonada d'abastiment? Algú té previst què caldria fer?. Aquesta reflexió li vaig expressar rematada amb una exclamació final: No necessitem dirigents que funcionin només amb el dia a dia, el que ens cal són polítics que prenguin decisións sol·lucions per avui, i per d'aquí 10 anys.

El nostre model de societat i economia, i parlo del nostre país, del nostre "Port Aventura", perqué de moment d'això és del que vivim, de Catalunya com un "Port Aventura" gegant, que comença a la Costa Brava, passa per Barcelona, i acaba a la Costa Daurada , requereixen essencialment aigua i electricitat. Sense aquests dos bens bàsic, podem considerar enfonsat el sector del turisme i de tot allò contigu que se'n sustenta d'aquest. Sigui bo o dolent, aquest el model de país que tenim ara, i que tindrem per bastants anys. I si algú vol canviar-ho, feina tindrà.

Però amb tot plegat, aigua i electricitat, hi ha molta gent que no ha fet bé els deures. Alguns per covardia i altres per sincera manca de voluntat. Ara, així estem. Governar vol dir prendre decisions arriscades i poc populars. Però per això hi ha aquella dita de fer tot l'impopular els dos primers anys de govern, que durant els dos segons ja ningú se n'en recorda, i a la llarga has solventat un problema, que és allò que et toca fer.
Per altra banda, tenim els de la manca de voluntat, que potser encara és pitjor, perqué sota lemes flower-power d'una "nova cultura de l'aigua", les empreses d'aigua envasada es freguen les mans. La nova cultura de l'aigua és que l'aixeta no raji. Qui ara governa ha de començar a decidir allò que ens caldrà d'aquí deu anys en matèria hídrica.

Però amb l'electricitat, que no deixa de ser el drama ocult de la pel·lícula, ens comença a passar el mateix. A Catalunya tenim tres reactors nuclears amb una data de caducitat que plana sobre ells per molt que ens entestem a posposar-la amb pedaços. Amb la Tèrmica del Besós, igual, dues calderes, que generen gairebé tant com una nuclear, amb data de tancament. I hores d'ara, ningú sembla voler pensar en que aquestes infraestructures s'hauran de substituïr, i que no es poden construïr ni tant sols en un any. Quan ja no hi siguem a temps, llavors a corre-cuita i malament caldrà buscar sol·lucions.

Però vigilem, perquè si hem de convertir Catalunya en la mostra Europea de les dessaladores, ja podem tenir ben clar el seu consum elèctric i com el pensem suplir. Sense electricitat no tindrem aigua. I sense aquestes dues coses, no tindrem futur.

Algú hauria de reflexionar i arribar a la conclusió que a l'any 2008 no podem estar pregant a la Verge de Montserrat que ompli els nostres embassaments, ni a Santa Bàrbara que ens il·lumini amb els seus llampecs.