Quiksilver
Cargado originalmente por Xaf
M'exaspera anar a comprar roba. És una de les coses que menys m'agrada de la vessant consumista que pugui tenir. M'irrita que els venedors/res m'agobiïn intentant encolomar-me tot allò que ténen a la botiga quan només he anat a cercar un parell de samarretes. Sí, ja se que fan la seva feina, però no m'agrada. Potser per això només puc salvar el meu camiser de "Fil a Fil" que em deixa els mostraris de teixits per a que me'ls miri prenent-me el meu temps. Escollir la roba adient per a fer una camisa requereix el seu temps. Mirar-la amb calma, sospesar-la, acariciar-la...tot un ritual de calma per trobar el millor teixit.
Però bé, tornem al tema. Fa no massa temps quatre pantalons del meu armari van dir-me adeu. No m'ho esperava pas, però va ser així. Un d'ells simplement va estripar-se un dissabte de guàrdia i els altres tres, tres estimats texans també van morir de forma seguida. Dels comentaris de ma mare "no ser per què compres tants pantalons" a trobar-me amb pocs pantalons "de diari".
Vaig començar per fer una visita a la botiga de Quiksilver, aquesta meravellosa marca de la que en sóc un fan gràcies que fan roba que puc portar tant de diari com de cap de setmana i que a més a més cosa importantíssima, fan roba de la meva talla. Anava a per un parell de texans, i he sortit amb uns texans i dos samarretes de màniga llarga (també anava una mica just), però la noia encara volia encolomar-me una "sudadera". ¡Que no, que no llevo sudareras!, he acabat reblant.
Seguim la ruta, ara un parell de texans de veritat. Com que a la botiga Levis de "La Maquinista" tot són problemes per trobar la meva talla (28), m'en vaig al Corte Inglés de Can Dragó. Vull un parell de 501 de tota la vida. Doncs no, és impossible. Hi ha més de mitja dotzena de diferents 501. Blau clar, blau mitjà, blau fosc, blau negrós. I de tots ells, després que si tall recte, estret, girat o ample. Vaja, que al final per anar a comprar uns simples texans que costen una indecència, has de fer un curset d'iniciació per aclarir-te qué comprar. Sòrdid. Al final la noia "¿oye, no quieres unas camisetas?", "a ver..." li responc. Comença a treure'm tot un seguit de samarretes amb brodats i coses rares a sobre..."básicos, quiero cosas suaves y de colores neutros, que sinó mi madre se pone hecha un cristo al hacer la colada". Bé, afortunadament ni la samarreta Levis ni la de Ralph Lauren que m'ha ensenyat m'anaven bé. Especialment la segona, que no se d'on aquesta noia ha tret que estava disposat a gastar-me 55€ en una samarreta. No se si faig pinta de que em sobrin els calers, però en roba, ja puc afirmar que no.
